Crítica

Com a enamorada dels llibres, puc dir que no dubtaria gens a omplir les parets de casa meva amb els quadres de llibres de Vidal Tosas; però aquest gest no el faria només guiada pel meu apassionament per l’escriptura —perquè m’inspiren igual els seus quadres d’aigua, de terra, o de persones—, sinó perquè connecto profundament amb el seu sentir, amb el que traspua la seva pintura, que és la necessitat de comunicar allò essencial que intueix en cada llibre, gota, petjada o persona, i que està més enllà del que podem veure en un traç delicat i ferm. La pintura de Vidal Tosas dibuixa la paraula i l’encarna.

Dra. en Filologia i Escriptora Laia de Ahumada

Un any més Vidal Tosas torna a Madrid amb els seus últims treballs i amb una evolució sorprenent tant en la part matèrica com en la compositiva. Sap quan ha de deixar un tema sense insistir-ho i transmetre la seva emoció estètica. És mestra en el punt just, en el precís. Compon d'una manera elegant, s'enfronta al tema concedint-li prioritat a l'aspecte tècnic, als problemes que la resolució dels mateixos li planteja. Se situa com una espectadora altament exigent, com si cadascun dels quadres hagués d'aconseguir la cota màxima. I ho aconsegueix…

Galeria Züccaro de Madrid Mario Nicolas

Vidal Tosas es presenta amb els seus treballs en els quals es conjuga un bon dibuix amb el color i els suaus efectes lumínics. Un dibuix que cuida els detalls però sense incidir en ells. I el color se'ns ofereix controlat, realçat per encertats jocs d'ombres, desenvolupant una àmplia gamma plena de matisos. Virtuts i sabers que posa al servei d'una temàtica bàsicament urbana, i al mateix temps intimista. Saber atrapar l'esperit de les gents, l'amplitud temàtica que li ofereixen i ens la mostra en una obra ben desenvolupada.

Galeria Benedito de Málaga Mario Nicolas

Sempre s'han considerat com a artistes compromesos aquells que tracten de qüestions de caràcter social o d'implicació col·lectiva. Però també existeixen un altre tipus d'artistes compromesos que s'interessen no tant pel tema si no per la manera d'executar-ho. Est seria el cas de Vidal Tosas que ha trobat en la pintura a l'oli i als espais de llum el camí per iniciar una recerca que es mou entre l'abstracte i el figuratiu. Però en la seva cerca formal, Vidal Tosas va partir de la temàtica. Va ser en contemplar els bodegones de Morandi que va descobrir que eren possibles nous mitjans expressius basats en la simplicitat i en un llenguatge que apel·lava als sentiments més primitius i ancestrals. Un llenguatge que, sorprenentment era absolutament contemporani, sense un altre afegit que no fos el pur intimisme. Vidal Tosas reivindica llavors la temàtica del bodegó com a punt de partida per iniciar un seguit de recerques on entressin a formar part les temàtiques paisatgístiques i la figura humana.Vidal Tosas és una artista de trajectòria que contínua detenint-se en els detalls, en les textures, en les veladures en cada pedra que es troba en el seu camí plàstic.

Galeria Punt d'Art (Girona 2006) Mireia Guillaumes. Crítica de arte Revista Bonart.

La pintura somiada per Mª Rosa Vidal Tosas. La jove artista Mª Rosa Vidal Tosas, que té a les seves esquenes una brillant marxa ex posicional, pertany completament al grup d'artistes figuratius que per ser vigents no necessiten "sortir-se de mare”. Ella, a més, per donar cim a les seves creacions no necessita inspirar-se en la naturalesa, en aquesta hora rosa i blava, ni endinsar-se en les barriades de la gran urbs per plasmar costumisme perquè realitza tota la seva obra sense sortir del recinte del seu estudi. En tota la seva obra, encara que pugui plasmar en ella figuració com a contrapunt, tot el protagonisme ho reserva per uns bodegons entre nobles i poètics en els quals plasma les coses humils del seu entorn quotidià. I ho fa amb una dicció exquisida temperada i riquíssima en evanescències. Hi ha mestratge en l'obra pictòrica però sobretot el poder d'atracció de la seva creació amorosa…”i sempre acaba per trobar amor el que es va fer amorosament.

Galeria Züccaro (Madrid 1996) Antonio Cobos Soto (Degà de La Critica de Arte Española)

....Singularitat d'aquesta artista és l'estranya força que aconsegueix arrencar dels seus temes en evadir d'ells el superflu que hi ha en les coses físiques. L'exercici d'una paleta controlada i la seva particular percepció de la realitat aconsegueixen inusitat grau de delicadesa sense pèrdua d'atractives evocacions a la llum.

Galeria Porticus (Málaga 1996) Diario "El Sur”